El coneixement pur i absolut és un ideal. I com qualsevol ideal resulta indemostrable i impossible.

El  coneixement humà no manifesta res més que una forma refinada i astuta d'amagar i camuflar la ignorància i la ceguesa que ofusca a l'home. Entenent que la ignorància reflecteix, precisament, la debilitat i la incapacitat humana per empassar-se i treure suc allò que experimenta.

Conèixer consisteix en en posar estaques, condiments i límits a la vida ¡Descriure la vida a través de coses!

Tota descripció i explicació no és res més que un vel artificial. Però només així la vida pren forma, color i gràcia pel paladar de l'home, tornant-se comprensible i humana. Tanmateix, atenció, amb el seu coneixement l'home només veu i palpa aquesta fastuosa condimenta -Si volgués contemplar la vida despullada, nua, en sí, sense vels ni figures, quin aspecte tindria? Quins són els vertaders mecanismes que donen forma, sentit i color a allò que experimentem?- Es pregunten molts amb perversa curiositat. Però que, potser, no hi han moltes raons per bussejar tranquil·lament en la superfície, acaronant inocentment els seus vels, les seves carnoses curves i la seva pell fresca i serpentejant sense preocupar-se gaire per descobrir el fons últim de les coses? Que potser existeix un fons i un nucli en les coses? Hi han coses potser? Que potser totes aquestes consideracions no són, senzillament, fruit de la nostra imaginació i inventiva creativa?

Sota el coneixement més elevat s'amaga la més gran de les ignoràncies. El coneixement només actua com a vestimenta, una epidermis i un envolcall de la ignorància humana. I aquesta és molta.

La ignorancia és cínicament útil; hi ha molta sabiduría en tancar la boca i apartar-se de certs aliments! La intolerància, la ignorancia, el no voler saber, és la manera de defensar cert benestar humà.

S'ha d'amagar la ignorància de la mateixa forma que el guerrer o el lluitador amaguen els seus punts dèbils. El neci mostra arreu la seva ignorància, la seva intolerància i debilitat, deixant-se entredit i en evidència. La seva sed de benestar és infinita, però la seva capacidad és nul·la.

Per qui estima el coneixement: –S'ha d'estar fart, inclus, del nostre benestar-.